Bones a tothom...
Per l’entrada d’avui... farem un anàlisi del que s’entén per “educar per competències”...
Segons Zabala i Arnau (2007), ens dius que competència és la capacitat de poder resoldre problemes nous. Llavors a partir d’aquesta definició no ens queda altre remei de preguntar-nos, quina funció ha de tenir l’escola? Què hem d’ensenyar?
Com ja tots sabem, i com vaig explicar a la segona entrada del meu blog, abans, el paper de l’escola tenia com a objectiu passar probes, és a dir, era una educació selectiva i propedèutica, sols s’ensenyava allò que et demanaven a l’examen. Una altra funció d’aquesta escola era seleccionar l’estudiant que havia d’anar a la universitat (en funció de les seves capacitats), per això es mirava si sabien o no a través d’aquests exàmens.
Però... que ens hem de plantejar? La funció ara del sistema educatiu és formar universitaris? No, ara l’escola ha de formar a tots, hem de tenir bons professionals en tots els àmbits de la vida... perquè sàpiguen donar resposta als problemes que aquesta vida planteja. És a dir, en l’àmbit personal, interpersonal, social i professional. L’objectiu de l’escola, ha de ser la de “formar per la vida”, una formació integral i orientadora en totes les competències de les persones.
Per tant, l’objectiu ja no ha de ser seleccionar, sinó orientar a cadascun dels alumnes, en funció de les seves possibilitats, mitjançant una formació integral i orientadora. En l’educació selectiva, l’objecte d’estudi eren les matèries, quan parlem de formació integral i orientadora, estem parlant de què les persones siguin capaces de donar resposta als problemes què es trobarà a la vida, AIXÒ ES COMPETÈNCIA.
http://bit.ly/1x2Xw3O
Perquè una persona sigui competent ha de dominar coneixements, fets,
procediments i actituds. No es pot ser competent si ens falla una
d’aquestes “potes”.
Per tant, com a definició de competència, podríem dir que és, la capacitat o habilitat d’efectuar tasques o fer front a situacions diverses, Zabala i Arnau (2007).
Dintre de l’àmbit de l’educació, una competència és una intervenció eficaç en els diferents àmbits de la vida (personal, inter-personal, professional i social), per mitjà d’accions que es mobilitzen al mateix temps i de manera interrelacionada components actitudinals, procedimentals i conceptuals.
Una persona és competent quan és capaç de resoldre problemes o situacions complexes determinades i per això, ha de saber analitzar la situació i seleccionar la més apropiada, hem d’aprendre a analitzar i seleccionar. Així que les competències impliquen memorització (part conceptual), comprensió (fets), saber fer (procediments) i ser (actituds), tot alhora e interrelacionat.
La resposta a l’ensenyament de les competències no és afegir continguts, el problema no és d’ensenyar més coses, sinó com s’ensenyen, que és el difícil.
Els mètodes per a treballar les competències, han de tenir un enfocament globalitzador, és a dir, partint d’una situació real, comencem a resoldre problemes. Sempre hem de partir de situacions funcionals i de la realitat.
Crec recordar que en la meva etapa escolar, fins no fa poc... l’únic que recordo era les hores i hores que passava davant del llibre intentant memoritzar conceptes per a l’examen que tenia, i una vegada passat aquest examen, algú era capaç de recordar el què havia estudiat 2 dies després? La veritat es que jo no. Era el camí correcte per sortir preparat per a la vida? I quantes vegades em vaig preguntar o directament preguntàvem al professor, què per a què servia algunes coses que estudiàvem? Quina utilitat li faríem servir a la vida real? Està clar que no era el camí correcte, s’ha de deixar definitivament aquesta escola i anar cap al camí d’un aprenentatge significatiu, que ens permeti aplicar els coneixements adquirits a situacions que la vida ens depararà, en definitiva, i com hem dit diverses vegades, a ser COMPETENTS.
Aquí os deixo una fantàstica presentació que va fer Antoni Zabala (2011), sobre l'ensenyament per competències.
Em pareix molt interessant la metàfora de la taula. Cada pota representa un dels quatre aspectes necessaris que es necessiten per ser competent: coneixements, fets, procediments i actituds; si un d’aquests falla, la taula estarà coixa i, per tant no es podrà ser competent.
ResponderEliminarA més, amb l’exemple del jugador de futbol del vídeo, queda molt ben explicat que per a ser competent es necessita saber, saber fer i saber ser. Així doncs, serem persones competents quan en una situació determinada apliquem de manera efectiva conceptes, fets, procediments i actituds.
Em sento identificada amb tu quan dius que en els exàmens “vomitàvem” allò que havíem memoritzat i després ja no ens enrecordàvem de res. Per això, crec que hauríem d'abandonar les classes magistrals basades en la repetició sistemàtica de continguts i donar pas a la participació i experimentació dels alumnes.
Gràcies Ángeles pel teu comentari, m’alegro que t’hagi agradat la meva entrada.
EliminarSí... és veritat que ho “vomitàvem “ tot, estic segur que si hagués repetit el mateix examen 1 setmana més tard, no n’hagués aprovat cap ni un... està clar que si en comptes d’avaluar-nos a través de proves i més proves, ens haguessin avaluat de diferent manera al paper i bolígraf... els resultats haguéssim estat totalment diferent, i de segur, que l’aprenentatge hagués estat molt més significatiu i funcional.
Però bé... ara ja sabem com era aquesta escola i per tant, ja sabem que hem de fer o millor dit, que no fer... ;)